«Per sort meva, no em van deportar a Auschwitz fins al 1944, és a dir, després que el govern alemany, atesa la creixent escassetat de má d'obra, hagués establert d'allargar la vida mitjana dels presoners que s'havien d'eliminar». Així comenÇa Si aixó és un home, llibre que inaugura la trilogia que Primo Levi va dedicar als camps d'extermini nazis. Crónica de l'horror quotidiá, l'obra descriu, en el llenguatge mesurat i sobri d'aquest testimoni, l'espera del no-res, la privació de quotidianitat, l'oblit de la condició humana dels presoners. Precedida d'un próleg de Philip Roth, la Trilogia d'Auschwitz recull també dues obres posteriors: La treva (1963), relat que descriu les tribulacions d'un grup d'italians, alliberats dels camps nazis, que durant mesos recorren els camins de l'Europa central en companyia de l'Exércit Roig, i Els enfonsats i els salvats (1986), en la qual Primo Levi intenta comprendre, a partir de l'exemple dels camps nazis, les condicions i circumstáncies que permeten la degradació de l'ésser humá.
