L'abundant i variada obra de Manuel de Pedrolo, fruit d'una coherent rebel·lió interna, constitueix en ella mateixa tota una literatura. Al darrere hi ha, és clar, un projecte militant, ambiciós i totalment compromès. En els obscurs anys de la postguerra, construir una literatura al més àmplia i rica possible significava, ni més ni menys, plantar cara al franquisme i posar els fonaments de la seva superació. Des dels seus inicis, el 1953, fins a la seva mort, el 1990, Pedrolo va publicar gairebé cent obres que comprenien gèneres i tècniques fins aleshores inèdits en llengua catalana. Aquesta abundant producció, juntament amb l'èxit aclaparador que va aconseguir amb les seves novel·les, ha ocultat el seu vessant de contista. Amb aquesta antologia a cura de Jordi Coca volem despertar novament l'interès majoritari per un dels nostres grans narradors. Cal valorar els seus contes no només com una cr.nica de la resistència i d'uns temps difícils, sinó també com un autèntic microcosmos pedrolià, com unes peces esplèndides que tracten temes tan eterns i universals com la lluita per la llibertat, la incomunicació, la rebel·lió existencial o l'acarament amb l'absurd en el cor mateix de la vida.
